El blog de cubells

Cabassos de nostàlgia

Dimecres passat vaig anar a la festa de celebració del 40 aniversari de l'IES de Massamagrell. Va ser l'institut on vaig estudiar BUP i COU.

Els dies previs vaig estar pensant amb què em podia trobar i intentant recordar a tots els meus companys. Quina poca memòria tinc!. El Llóran, un amic meu, em va passar un enllaç a un vídeo on es veuen imatges d'aquella època. Aleshores va ser quan el meu cervell va començar a recordar a professors i companys.

Vaig recordar com era el pati on jugàvem a futbet amb el Beto de Massamagrell i Ramon d'Albuixec, on aparcàvem la vespino a la part interior de l'institut, la cafeteria, les classes.

Vaig recordar a alguns dels meus professors, Torrecabota, el meu mestre de matemàtiques, Soler el meu mestre de física i química, Carlos Pérez, el meu mestre de dibuix tècnic, Fenollosa el meu mestre d'anglés, Amaya, Elòdia, Ximo Escrig, Amparo Meseguer, Ardit, Marrades...

I va arribar el dia de la festa i vaig quedar a casa del meu amic per anar junts cap allà i m'esperava a sa casa amb Neus, d'Albuixec. Està ara com fa quasi 40 anys. Unes arrugues més.

A la festa hi havia "una línia del temps" exposada on es veien fotos situades per data. Vaig reconèixer a molts en les fotos de la década del 80. Professors, alumnes, conserjes. Molt bonic.

Però la realitat és que hi va anar molt poca gent. Vam estar parlant amb Juanma, el germà de Beto, i amb la seua dona Antònia. Amb Mellado que viu a Museros i poc més. Vam estar parlant dels companys absents, i de què havia sigut la seua vida, exposant en comú les dades que tenim. Doncs aquell ara està en tal lloc i treballa d'això. Sabeu alguna cosa de Garrigues i Conxa?, de Vélar que se n'anà a Informàtica?, d'Òscar que es va fer metge? i el Llimonà de Rafelbunyol? etc. etc. Intentant posar a cadascú en el seu lloc.

De professors sí que vinguérem més. Vaig vore al Ximo Escrig, al Carlos Pérez, a Elòdia, i a altres que no vaig saludar perquè no recordava què m'havien donat. Quan els deies "hola, sóc Vicent Cubells, te'n recordes?" la seua contestació va ser la correcta: "Ara mateix no, però sí que em sona...". Com van a recordar si han tingut milers d'estudiants i tu vaig ser un més en un dels seus llargs anys com a professors? Com van a recordar-te si tu has canviat d'aspecte físic radicalment? És normal.

El que més mal em va saber és assabentar-me que molts dels professors, més dels que jo haguera volgut, ja han faltat, Torrecabota, per exemple. I alguns companys també ja no estan. I és que la vida és això.

I per acabar, vos deixe jo una foto de quan tenia 15 anys i anava a l'institut. D'esquerra a dreta, Llóran, Loli de Massamagrell, Castro i Mariví.

Sense comentaris encara. Comenta ara